A les nostres mans

Últimament, motivat per algunes qüestions que com a director vaig plantejant-me per tal d’anar millorant en el funcionament, tant musical com social de la banda que dirigeix-ho, miro enrere i me n’adono, amb certa nostàlgia, que moltes d’aquelles coses que a molts de nosaltres ens varen ajudar a construir el nostre singular dia a dia i la nostra forma de viure, a poc a poc ha anat decaient en aquestes noves generacions, provocant que cada vegada costa més mantenir aquell patrimoni cultural del que tantes generacions han participat. Afortunadament, la implicació, l’esforç i el compromís d’uns acaba creant una inèrcia que acaba per arrossegar a la resta en benefici del grup.

Avui, més que mai, resulta vertaderament complicat motivar als nous músics per tirar endavant projectes artístics i socials, ja que qui més i qui menys, té motivacions externes més que suficients per omplir el poc temps lliure que els queda fora dels seus quefers diaris.

Les bandes de música, i això és un punt que de moment continua donant-nos un cert avantatge, no necessita grans arguments que defensen la seua imatge i la seua aportació com a focus cultural dels pobles. En totes les seues vessants, tant pedagògiques, com socials i artístiques, fomenten una sèrie de valors que ens enriqueixen com a individus, sigui quina sigui la tasca que professionalment acabarem desenvolupant al nostre futur.

Hem sabut fer créixer aquestes entitats amb noves inquietuds donades per la mateixa necessitat, professionalitzant les escoles per tal de millorar la formació dels nostres músics, creant nous reptes artístics que ens han permès millorar la qualitat musical del grup, dignificant la nostra tasca musical i social, adaptant-nos als nous temps que comporten reptes impensables fa tan sols quinze anys enrere, i com no, fent-nos presents en tots els espais culturals i tradicionals que conformen la cultura popular dels nostres pobles.

És tasca de totes les parts implicades continuar treballant des de la responsabilitat per tal de mantenir viva aquesta cultura tan nostra. I és per això que ens sentim orgullosos de contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, donant veu, espai i difusió d’aquesta tasca constant i incansable que desenvolupen les bandes en el seu dia a dia.

Benvinguts totes i tots al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia.

Pep Vila
Coordinador del certamen

 

CERTAMEN

Les eines del vent

Després de passar una pandèmia global, la societat ha entès millor la vàlua de l’art com a element fonamental per la convivència. L’entreteniment no està allunyat del creixement personal o no deuria estar-ho. Les bandes de música han acompanyat la societat sempre amb aquesta doble funció d’esbarjo i de coneixement de noves sendes. També avui podem fer d’elles una eina de progrés si sabem enllestir projectes que aprofitin la seua idiosincràsia i ens animen a trencar els estereotips de la indiferència. El Certamen de Bandes de la Sénia és un d’aquests projectes que ha sabut reinventar-se, tot i ser una proposta jove, per trobar camins i perspectives que ajuden a veure les bandes dins d’allò que podríem anomenar una normalització cultural. Tant els repertoris vells i novells, així com les diferents formes d’entendre el concepte banda en l’àmbit internacional ens mostren la riquesa patrimonial d’aquestes formacions musicals i ens obrin un espai d’aprenentatge cultural versàtil i divergent. La cultura en general i la musical en particular no poden estar recloses en recintes endogàmics que sols alimenten l’estancament. Des de les nostres terres i amb la nostra tradició bandística podem esdevenir autèntiques eines de futur per la societat que ens envolta, no sols entretenint-la sinó ajudant-la a obrir els ulls cap a una lliure visió de la cultura.

José R. Pascual-Vilaplana
Bilbao, febrer de 2023

 

PROGRAMA

Dissabte, 25 de març
18:00 h. Casa de Cultura

Banda Municipal de Barcelona

PART I

Downey Overture (2011) – Óscar Navarro

Fanfare and Funk (2006) – Oliver Waespi

Blue Shades (2011) – Frank Ticheli

PART II

Tassarba. Escena i dansa del foc (1916) – Enric Morera

Puigsoliu (1957) – Joaquim Serra

Glosa de l’emigrant (2008) – Salvador Brotons

 

Dissabte, 22 d’abril

Auditori del Centre Obrer

9:30 h. Xerrada a càrrec de José Suñer Oriola, director, compositor i professor.

Les composicions de José Suñer-Oriola sota la perspectiva del propi autor. Procés creatiu, fonts d’inspiració, recursos i condicionants. El meravellós món de la Banda Simfònica.

11:00 h. Pausa-cafè

11:30 h. Xerrada a càrrec de Miguel Etchegoncelay i Enrique Hernandis Martínez, membres de la WASBE

A quaranta anys del naixement de la WASBE, Associació Mundial de Bandes i Ensembles, única en el seu tipus, Miguel Etxegoncelay, president i Enrique Hernandís Martínez, membre de la junta faran un recorregut a través de la seua història, presentant els projectees mes destacats per afavorir la defensa i la difusió de la música de banda com a vehicle artístic i cultural imprescindible de la societat actual.

18:00 h. Casa de Cultura

Orquestra de Vents de Friburg (Alemanya)

PART I

Guajira Ouverture (2022) – Victoriano Valencia Rincón

Entornos (1997) – Amando Blanquer Ponsoda

Caminos (1937) – Silvestre Revueltas
transc: Douglas McLain

Polifemo (2000) – Andrés Valero-Castels

PART II

Yakka (2008) – José Rafael Pascual-Vilaplana
Director convidat: Pep Vila

Ánima Negra (2022) – Otto Schwarz

Fandanguería (2010) – Victoriano Valencia Rincón

Enrique López (2013) – Antón Alcalde

Tercio de Quites (1994) – Rafael Talens

 

Dissabte, 29 d’abril

11:00 h. AUDITORI DEL CENTRE OBRER. CONFERÈNCIA SOBRE MÚSICA PORTUGUESA PER A BANDA

Una conferència presencial i en línia amb la presència de diversos compositors portuguesos convidats amb la temàtica composició portuguesa per a orquestres de vent i percussió. Es tracta d’una missió pública de promoure la música portuguesa per a orquestra de vents i percussió en general i el treball de la BSP en particular en el marc de relacions bilaterals amb Espanya.

18:00 h. Casa de Cultura