X Certamen

Un temps, una música, un poble i un país.

El Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia arriba enguany a la 10a edició. Des del començament aquest projecte va néixer amb una triple vocació: donar a conèixer la música de banda des d’una perspectiva internacional, fer visible un poble menut (a la falda el Parc Natural dels Ports) i reivindicar la música de banda com un tret característic de la cultura del nostre país. Durant aquests 10 anys creiem que hem aconseguit aquestes tres fites tot i que encara queda molta feina per fer, com sempre al món de la cultura.

Des de la perspectiva musical aquest projecte no hauria estat possible si no fos per la implicació, la professionalitat i el saber fer del mestre José Rafael Pascual- Vilaplana al que li hem d’agrair, de tot cor, que ens hagi guiat i acompanyat en aquest projecte. Sense ell tampoc hauria estat possible que un Certamen tan jove comptés amb els millors compositors, directors i músics del món com a membres del Jurat. La seva perspectiva internacional també ha estat la del Certamen. Els jurats i les bandes participants, d’arreu, ens han ajudat a fer visible per tot el món aquest esdeveniment musical així com el nostre poble i el nostre país.

Hem de continuar, però, treballant per aconseguir que les associacions sense afany de lucre com l’AMS puguin fer visibles els seus projectes i aconseguir la projecció i el reconeixement que mereixen. El mateix podríem dir del reconeixement i la projecció de la música de banda. Hem de superar, tots plegats, aquella imatge de què la música de banda està relacionada només amb la festa i els espectacles de carrer i hem de continuar reivindicant el valor de la música simfònica composada i creada per a ser interpretada en un auditori, més enllà dels arranjaments per a banda de les peces clàssiques, i com a mostra i exemple de les tendències musicals contemporànies pensades específicament per aquesta formació.

El certamen, en aquesta primera dècada, ha mirat de ser només un escenari per a la interpretació sinó també un aparador per a fer visible el treball i el talent de compositors i directors d’aquí i d’arreu del món. La seva expertesa i saber fer ha aportat excel·lència al concurs i la seva participació ens ha projectat al món.

Finalment, volem destacar, el valor intrínsec de les bandes de música no professionals, no només des de la perspectiva musical, sinó també des de la seva capacitat de formació musical de la societat, de cohesió i de projecte intergeneracional. Tots ells valors imprescindibles per abordar el futur del nostre país en condicions. Aquella idea que vam materialitzar, una mica a corre-cuita, durant la primera edició continua viva, amb voluntat de permanència i amb la mateixa il·lusió del primer dia. Esperem que gaudiu del 10è Certamen i que en puguem compartir molts més.

Agrupació Musical Senienca Març de 2016

JURAT

OLIVER WAESPI

Oliver Waespi, nascut a Zuric el 1971, va estudiar composició i direcció d’orquestra a la Universitat de la Música i del Teatre de Zurich (Suïssa), i va continuar els seus es-tudis a la Reial Acadèmia de Música de Londres. Entre els intèrprets de la seva músi-ca s’inclouen orquestres simfòniques i grups de cambra, solistes, cors i nombroses bandes de música de tot el món de gran prestigi nacional i internacional en els seus respectius camps. Recentment, la seva música ha estat interpretada per l’Orquestra Filharmònica de la BBC, la Filharmònica de Jena, els BBC Singers, el Cor de Cambra de Hèlsinki, el Quartet de Corda Brodsky, el Nouvel Ensemble Contemporain, la Banda de la Marina Reial Holandesa, la banda Municipal d’Osaka, la banda Simfònica de la Universitat d’Illinois, l’Aulos banda Simfònica, el SBI, la banda de l’Armada, la banda de metalls de París, la banda de Cory, la banda Eikanger-Bjørsvik, així com diversos solistes, entre ells Thomas Rüedi, Lukas Christinat o Perry Hoogendijk, tuba solista de la Reial Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. L’àmplia gamma d’artistes que interpreten la música d’Oliver Waespi mostra que els seus interessos musicals són molt versàtils. La seva música es presenta com una fusió de diferents enfocaments estilístics i formals en un llenguatge musical personal. Per tant, estableix relacions amb altres formes d’expressió com la dansa contemporània, la poesia o l’arquitectura. A més de compondre, Oliver Waespi és un cobejat conferenciant i jurat. Ensenya a la Universitat de les Arts de Berna (Suïssa). La seva música ha estat guardonada amb nombrosos premis internacionals a tot el món: Anglaterra, Suïssa, Finlàndia i Estats Units entre d’altres.

LEON J. BLY

Leon J. Bly va néixer a Hampton, Virginia (EUA) el 13 de maig de 1944. En 1966 es va graduar en Arts a la Universitat William and Mary (Virgínia – EUA) i va ser comissionat com a tinent en l’Exèrcit dels Estats Units. Entre 1966 i 1968, va ser comandant de l’escamot 110 de la Policia Militar a Stuttgart (Alemanya). Des de 1968 fins 1971 va ser director de la banda James Monroe High School a Fredericksburg (Virgínia-EUA). El 1972, va realitzar un màster en Música a la Universitat de Miami, on va estudiar direcció d’orquestra amb Frederick Fennell, i en 1977 se li va atorgar el grau de Doctor en Filosofia per la mateixa universitat. Des de 1974 fins a 1981, va ser Director de Banda i Professor Assistent d’Educació Musical a la universitat Concord a Atenes (Virgínia – EUA). Entre setembre de 1981 i juliol de 2009, va ser president del Departament de Vent i director de la Banda Simfònica Juvenil de l’Escola de Música de Stuttgart (Alemanya). És membre de la Societat Internacional per a la Investigació i Promoció de la Banda de Música (IGEB) i de l’Associació Mundial de Bandes Simfòniques i Ensembles (WASBE), de la qual va ser membre del consell d’administració entre 1991-1997, director executiu de 1997 a juliol de 2007 i president a partir de juliol de 2009 fins a juliol de 2011. El desembre de 2008 va ser guardonat amb el Premi Internacional del Medi Oest en la Conferència de Bandes i Orquestres del Medi Oest a Chicago (EUA) per les seves contribucions internacionals a l’educació musical.

VORO GARCÍA

Voro García. Neix a Sueca. Estudia trombó, piano, cant, direcció de cors i orquestra, musicologia i composició, al Conservatori Superior de Música de València, amb R. Ramos i M. Galduf entre d’altres. Paral·lelament estudia amb Mauricio Sotelo. Diplomat en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat Politècnica de València. Rep encàrrecs de diferents institucions i intèrprets, INAEM, JONDE, CDMC, IVM, Auditori Nacional, Festclásica… Entre els guardons obtinguts destaca el primer premi de l’INJUVE (2004), Luis Morondo (2007), Matilde Salvador (2007), millor música XIV Mostra de Cinema Jove d’Elx, K-Lidoscopi (2012), finalista Bell’Arte Europa (2005 ), Pablo Sorozábal (2001), ALEAIII (Boston, 2007)… Les seves obres han estat seleccionades o encarregades per diferents Concursos i Festivals d’Espanya, Europa, EUA i Amèrica llatina, sent els seus intèrprets Ensemble Intercontemporain, Projecte Guerrero, Arditti Quartet, Court-circuit, Grup Instrumental, Espai Sonor, Zahir, NeoArs, plural Ensemble, Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, JONDE, JOGV, Trio Arbós, B3, TDM, Amors, Bandes Municipals de Barcelona, Bilbao i Palma de Mallorca, B. Ambrosini, C. Dierstein, M. Weiss, M. Bernadette, S. Aparici, R.Capellino, X.Giner, etc. Ha estat compositor resident del Grup Instrumental de València (2001/02), JONDE (2006/07), MNCARS (2009) i JOGV (2009/10). En l’actualitat és professor del Conservatori Superior de Música de Castelló, director artístic de la Mostra Sonora de Sueca i l’Ensemble Espai Sonor.

CERTAMEN

MOMENT DE BANDES

Diuen els entesos que la paraula banda deriva del francès bande, la tela de colors cridaners que entrecreuada sobre el cos identificava a aquells que al fer sonar els seus instruments comunicaven la reagrupació de les tropes al camp de batalla en èpoques pretèrites. Ara és temps d’estar junts, de retrobar-nos amb els bandes, de fer d’elles un símbol del nou segle. Des de sempre les bandes han estat utilitzades com a llavor d’esperança, com a motor engegador de canvis evolutius. Així ocorregué a les bandes de la Revolució Francesa, al congrés de bandes després de la Unificació Italiana o a la celebració mitjançant les bandes per commemorar el fi de la Guerra Civil Nord-americana amb músics del nord i del sud. També ho han fet des de 2004 a Colòmbia amb el Plan Nacional de Música para la Convivencia que ha emprat les bandes per reivindicar un país més culte, més pacífic, més lliure. Potser celebrar deu anys d’un esdeveniment com el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia és motiu per reivindicar el poder que aquestes orquestres de vents i percussió tenen en la vertebració d’una cultura, en l’educació d’un poble i per què no, en la felicitat de la seua gent. Fer música de banda va més enllà del pur fet tècnic i/o artístic: és un testimoni d’una societat generosa i compromesa amb el seu entorn, un missatge d’esperança en tenir grups humans que treballen per objectius comuns de creixement personal, un crit de llibertat creadora i un clam d’emocions compartides. Si hi ha algú que no ho veu és potser perquè roman esclau de la major de les cegueres: la ignorància. Cal que recolzem entre tots aquestes iniciatives per ajudar a fer visible el potencial evolutiu que les bandes aporten a la societat actual. Gràcies a tots els que han treballat per fer d’aquest certamen una realitat viva i compromesa amb la nostra quotidianitat. Gràcies per deixar-me compartir aquesta aventura sonora i vital.

José Rafael Pascual-Vilaplana

PROGRAMA SEGONA SECCIÓ

Obra obligada: Legenda rumantscha. Oliver Waespi.